La Diada de sant Jordi d'enguany vam poder llegir un especial del diari Avui que repassava, any per any, les diverses notícies que van marcar el panorama literari català del seu moment. I quina va ser la notícia més destacada de l'any 2009?
Olor de Colònia de Sílvia Alcàntara
Poques vegades passa, això d’arribar i moldre, de fer el cim de l’èxit amb la primera novel·la. Però passa i no sempre pels mateixos motius. De fet, els motius exactes són desconeguts, com la fórmula de la Coca-Cola. Ens hi podem aproximar, però mai tindrem la resposta irrefutable. Casos com ara els de Carlos Ruiz Zafón amb L’ombra del vent, Martí Gironell amb El pont dels jueus, Albert Sánchez Piñol amb La pell freda, Ildefonso Falcones amb L’església del mar, Najat El Hachmi amb L’últim patriarca... La llista també compta amb Sílvia Alcàntara, que té mèrits afegits, com ara que ha publicat fa poc una segona novel·la, La casa cantonera (Edicions de 1984) i potser és encara millor que Olor de Colònia i, en tot cas, no es pot considerar de cap manera una Olor de Colònia 2. A més, haver-se estrenat com ho va fer, quan tenia 65 anys, amb fermesa i convicció, no està a l’abast de qualsevol. Sílvia Alcàntara reparteix el temps a atendre les seves tres nétes, escriure noves obres i impartir classes d’escriptura a l’Ateneu Terrassenc. Li queda corda per temps, i ens n’alegrem. Olor de Colònia, ha estat un èxit de vendes progressiu, però constant, i va rebre guardons com ara el Qwerty de BTV, el Joaquim Amat-Piniella i el Regió7 de Cultura. També va ser finalista del premi Llibreter de narrativa.
La novel·la recrea la vida d’Alcàntara en una colònia tèxtil de la dècada del 1950. Una ficció, però que ens parla d’un ambient viscut. Està explicada d’una manera lineal i se’ns amaguen alguns secrets amb mestria, de manera que es manté la tensió al llarg de totes les pàgines. L’autora ens trasllada a un univers tancat. Ens situa en una atmosfera asfixiant amb uns personatges grisos que no poden decidir sobre el seu futur, tenallats per un present opressiu. Als amos de la fàbrica se’ls havia de demanar permís per a tot, perquè es comportaven com si fossin Déu. La colònia era una petita societat jerarquitzada, un mirall de la societat espanyola de l’època, plena de por i patiments.
Què va representar aquesta novel·la en la seva carrera?
En el meu cas, com que va ser la primera ho va representar tot: ser reconeguda, ser llegida, ser escoltada. Tot això als 65 anys. Va ser molt i molt important.
Quin paper juga en el conjunt de la seva obra?
En la meva obra, tot i que no és gaire extensa, representa un inici fantàstic molt difícil de superar.
La reconeix com la seva obra més reeixida?
Aquí tocaria dir allò que ja s’ha dit tant: que totes les obres són com filles meves i que me les estimo a totes igual. I una mica és veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada