dijous, 30 de juny de 2011

"Sol a Berlín", llegit per Enric Sòria per la revista Time Out.


"Goebbels procurà cooptar-lo, en el joc del gat i la rata típic dels totalitarismes. L’any 1945, un Fallada en permanent crisi nerviosa sentia que, per sobreviure, no s’havia oposat prou a la barbàrie. Aquesta recança probablement explica que acceptara amb renuència i amb apassionament el repte d’escriure una novel·la sobre un matrimoni obrer executat per enfrontar-se al nazisme en solitari, distribuint ingènues postals contra el règim."... quan més conec la història de Fallada, més se m'encongeix el cor... Llegiu l'article d'Enric Sòria, publicat a Time Out, aquí, a l'apartat dels Articles Obstinats.

dimecres, 29 de juny de 2011

Miquel Barceló parla d'Hervé Guibert i el seu "L'home del barret vermell", en el darrer Hora del Lector.

Amics, com ja sabeu, el diumenge passat va desaparèixer de la graella un dels millors programes de llibres que hem tingut en aquest país. És un honor immens veure que un dels darrers llibres que han passat per L'hora del lector ha estat L'home del barret vermell, d'Hervé Guibert... comentat per un dels protagonistes del llibre, l'enorme i brillant Miquel Barceló.

Amics de L'hora del Lector: gràcies i arreveure.

dilluns, 27 de juny de 2011

"Marcel Proust", de Serrahima, una obra crítica emocionant, lúcida... Un nou article obstinat!

Melcior Comes diu, del Marcel Proust de Maurici Serrahima: "una obra crítica emocionant i lúcida, travada a més amb un llenguatge que remet directament a les lliçons del mestre." Llegiu aquest article obstinat, aparegut primerament al setmanari Presència, prement aquí.



dijous, 16 de juny de 2011

Notícies des de Tahrir

No us heu adonat que Egipte ha desaparegut del mapa mediàtic, després de la seva preciosa revolució? Ara tenim la oportunitat de llegir-ne les causes, les conseqüències, i les emocions que va viure l'escriptor egipci Alaa Al Aswani a la plaça Tahrir. Jo no me'l perdria per res del món, aquest llibre. De moment, podem llegir aquest Article Obstinat d'Ada Castells, que ha conversat recentment amb l'escriptor.

dimecres, 15 de juny de 2011

Un llibre important: "Egipte: les claus d’una revolució inevitable", de l'escriptor egipci Alaa Al Aswani

Egipte: les claus d’una revolució inevitable
Alaa Al Aswani
Traducció de Carles Miró
Enquadernació en rústica
De Bat a Bat, 17
286 pàgines



La revolució egípcia de l’any 2011 va agafar el món per sorpresa i va obligar els interessos occidentals a revisar les anàlisis polítiques sobre Egipte, superficials i errònies, que s’havien donat per bones durant molt temps.

Va sobtar-ne la contundència i la unitat, que no va defallir fins a fer caure el dictador, i va escombrar tots els tòpics de fulletó turístic que fins llavors s’havien predicat sobre la incapacitat del poble egipci a fer res de bo.

Sense parió, la revolució va mantenir el seu camí sense caure en cap de les provocacions que li parava el règim per afeblir-la i fragmentar-la, i el món assistia embadalit veient la maduresa d’un poble convençut que només la democràcia és la solució als mals endèmics de la seva nació.

Aquest llibre surt quan encara està ben viva la revolució democràtica en els països àrabs. Egipte té un pes fonamental dins el món àrab i també pel lloc estratègic que ocupa en la política del Pròxim Orient. I és precisament de la mà de l’escriptor egipci Alaa Al Aswani, compromès amb la causa de la llibertat i a primera fila a la plaça Tahrir des del primer dia fins a l’últim, que ens acostem a les raons d’aquest esperançador procés que ha començat per l’enderrocament del dictador Hosni Mubàrak: ¿Com és que Egipte es va revoltar d’una manera tan inesperada? ¿Quins eren els problemes i les contradiccions que van fer inevitable la revolució?

Alaa Al Aswani (El Caire, 1957), escriptor, autor del bestseller internacional L’edifici Iaqubian, és un dels intel·lectuals més destacats d’Egipte, activament compromès amb la lluita a favor de la democràcia. Els fòrums de discussió i els seus articles des de les pàgines del diari Al-Shorouk han estat una tribuna de denúncia permanent contra la dictadura i les xacres socials que se’n deriven. Dentista de formació, professió que encara exerceix i que combina amb la d’escriptor, és autor també de Chicago i Friendly Fire. Les seves obres han estat traduïdes a vint-i-nou llengües. Ha estat guardonat amb nombrosos premis, entre els quals el Premi Bashrahil de novel·la àrab, i està considerat pel diari The Times com un dels cinquanta millors novel·listes traduïts en llengua anglesa en els darrers cinquanta anys. A Edicions de 1984 hem publicat les seves novel·les L’edifici Iaqubian i Chicago.

divendres, 10 de juny de 2011

Novetat editorial al Club Editor: "Plora, pàtria estimada", d'Alan Paton

«Com si la novel·la li hagués estat dictada per un geni imperiós, Paton transmet la poderosa emoció que li provoca la por per la seva persona i per la seva humanitat, pel futur de Sud-àfrica i de la seva gent.» J. M. Coetzee

Plora, pàtria estimada
Alan Paton
Traducció de Ramon Planes
El Club dels Novel·listes, 35
312 pàgines



La primera novel·la que escriu un autor de vegades és un miracle. Tal va ser el cas de Plora, pàtria estimada, publicada el 1948, traduïda arreu del món i constantment reeditada d’aleshores ençà. En català, feia mig segle que havia desaparegut del món dels llibres vius: avui hi torna, trasbalsadora, en la magnífica traducció de Ramon Planes.

Nascut el 1903 a Pietermaritzburg, província de Natal (avui KwaZulu-Natal), Alan Paton va ser mestre a l’escola rural d’Ixoxo —l’escenari de Plora, pàtria estimada— abans de dirigir el Reformatori de Diepkloof per a joves delinqüents. En acabar la Segona Guerra Mundial, va emprendre un viatge d’estudi sobre la rehabilitació correccional a Europa i als Estats Units. Durant l’estada a Noruega, va començar a escriure la seva primera novel·la, Plora, pàtria estimada. Publicada el 1948 per l’editor de Hemingway, aquesta obra es tradueix immediatament arreu del món i s’adapta al cinema dues vegades, el 1951 i el 1995.

En tornar a Sud-Àfrica, Paton funda el Partit Liberal Sud-africà, contrari a l’apartheid; el presidirà fins a la seva dissolució pel règim, al final dels anys seixanta. Privat de passaport durant deu anys, Paton es retira a Botha’s Hill, on viurà fins a la seva mort el 1988. Autor de nombrosos assaigs sobre raça i política a Sud-Àfrica, va escriure dues novel·les més —Too Late the Phalarope (1953) i Ah, but Your Land is Beautiful (1981)— i un volum de relats, Tales From a Troubled Land (1961).

dimecres, 8 de juny de 2011

Ignasi Aragay parla d'"Els prodigis de la vida", de Stefan Zweig, al Time Out

Comença Ignasi Aragay dient:

Una nena àvida de tendresa, una nena que descobreix el despertar eròtic. La nena bella i salvatge es diu Esther, és un invent literari de Stefan Zweig, el gran Zweig. Jueva, esclar, i a mes òrfena. Adoptada per un exsoldat que fa de taverner, viu a l ciutat portuària d'Anvers, en els anys del crepuscle espanyol, quan començava a fer-se evident que a Flandes aviat es pondrà el sol per a l'imperi hispà. La circumstància històrica, però, només és el teló de fons accidental, el que compta és la peripècia humana, universal intemporal. Pobra dolça i delicada Esther!

segui llegint aquest Article Obstinat aquí...