divendres, 28 d’octubre de 2011

Com es cova l’ou de la serp a Catalunya?


Una mirada crítica a les causes i als agents que originen el creixement organitzat del sentiment xenòfob a Catalunya

 
Xenofòbia a Catalunya
Xavier Rius Sant
Enquadernació en rústica
De Bat a Bat, 19
288 pàgines



Per ser justos, necessitem no oblidar els fets. Aquest llibre que presentem és una crònica de l’arribada massiva d’immigrants, de la gestió que se n’ha fet des de l’Administració pública i de l’aparició de les actituds xenòfobes amb pretextos diferents i la seva evolució organitzada. Cal treure’n conclusions.

Hi ha moments en la història que una ideologia aglutina com un imant multituds que no troben sortida al seu malestar. Aquestes ideologies posen en safata el desig de trobar «el culpable» a qui encolomar el propi fracàs. És l’antic anyell del sacrifici de temps immemorials, només que avui, en comptes d’animals, s’hi destinen persones.
Les conseqüències són terribles. El poble aprèn a dir que sí als seus instints més baixos. El raonament deixa pas al vòmit. Els valors espirituals i morals aconseguits amb penes i treballs durant mil·lennis es lliuren a l’odi.
És l’hora dels «homes providencials», dels «salvadors». Per a la nostra salvació, acaben decidint sobre la nostra vida, quina és la pàtria vertadera i quina no. Per detectar el seu potencial, hem de llegir els fets històrics i no enganyar-nos pel posat de «pallasso» que sovint fan servir com una careta propera i inofensiva.

En aquest llibre, no només es fa un seguiment del creixement del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya, sinó que l’autor s’endinsa en les polèmiques viscudes al voltant de la immigració a municipis com ara Vic, Badalona o Salt.
 Diu Anglada de PxC: «Em diuen el flautista d’Hamelin, però per les rates de cloaca que em segueixen allà on vaig». El problema seria que després de les rates el seguís el jovent. Per això, cal la reflexió.

Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) és mestre i periodista. Vinculat als moviments pacifistes i d’objectors dels anys vuitanta i, més tard, a associacions de drets humans i centres d’estudis sobre conflictes, ha publicat diversos llibres sobre el fenomen de l’objecció de consciència i el pacifisme. Especialitzat en el seguiment de conflictes internacionals com els del Magrib, els Balcans i el Pròxim Orient, ha col·laborat en la majoria de diaris de Barcelona i Madrid, i ha participat en projectes d’ajuda humanitària. El fet migratori és un altre dels temes sobre els que escriu i n’ha publicat diversos llibres, entre els quals destaca El libro de la inmigración en España, editat el 2007 per Almuzara. Actualment col·labora a El Punt Avui, El Periódico, El Triangle i COM Ràdio.

dijous, 27 d’octubre de 2011

Ei, ei, ei! En Branko a El Temps!



«La Iugoslàvia dictatorial em permet de parlar de l’alcoholisme i del turisme». 
Entrevista de Lluís Bonada 
a Rafel Bernabeu, 
autor de Branko, el Dámata
per a la revista El Temps.  

Per llegir l'entrevista, cliqueu aquí!

divendres, 21 d’octubre de 2011

I la setmana vinent... se us gira feina!


Continuar el combat
L'aventura de Club Editor (1955-2011)
Del 26 d'octubre al 21 de desembre

Inauguració 25 d'octubre a les 19 h

Biblioteca Jaume Fuster
Pl. Lesseps, 20-22
08023 Barcelona

El tercer Connelly en català, amb Jack McEvoy de protagonista



Michael Connelly
L’Espantaocells
Traduït per Yannick Garcia
El Club dels Novel·listes, 37
384 pàg.


Jack McEvoy té els dies comptats com a periodista de premsa. L’era digital i les retallades han eclipsat els seus moments de glòria i el Los Angeles Times l’ha afegit a la llista dels “cessats involuntàriament” per substituir-lo per una noieta sense experiència que sap fer servir Twitter a la perfecció.

Tanmateix, McEvoy encara conserva un cartutx: durant els darrers quinze dies a la redacció, es proposa d’escriure la crònica criminal més impactant de la seva carrera i tria un homicidi injustament imputat a un adolescent negre. Es tracta de demostrar que un bon periodista a l’antiga és capaç de molt més que policies i jutges.

Però McEvoy no sap de què és capaç Internet. No sap que s’hi mouen paios molt més foscos que els delinqüents dels barris negres, paios encorbatats que tenen accés a milions de dades confidencials. Quan comença a descobrir-ne el poder, demana ajut a l'agent Rachel Walling, de l'FBI, i junts es posen a investigar el que serà el cas més inquietant de la carrera de Jack McEvoy.


dijous, 20 d’octubre de 2011

I aprofitant l'avinentesa...




Llegiu l'entrevista de Ricard Gonzàlez (El Temps) a Alaa Al Aswani!

L'autor ens parla des de la seva consulta del centre del Caire sobre l’Egipte prerevolucionari.

Per llegir l'entrevista, cliqueu aquí

Un nou llibre d'Alaa Al Aswani a 1984!



Hauria volgut ser egipci
Alaa Al Aswani
Enquadernació en rústica
Mirmanda, 84
248 pàgines


«Si no fos egipci, hauria volgut ser-ne», heus ací la citació de Mustafà Kàmil que dóna el to d’aquest recull de setze contes i una novel·la d’Alaa Al Aswani.

Amb un estil sense floritures, l’autor tracta cruament i amb tendresa els seus personatges —singulars en la seva follia, en la seva desesperació i en la seva pobresa—, i ens parla del menysteniment secular que pateixen i que els aboca a l’esterilitat dels seus anhels i a l’obscurantisme. L’escriptor ens acosta amorosament al seu Egipte amb ironia, amb una narració potent sobre la condició humana dels seus contemporanis, de les servituds, dels sentiments i de les esperances. No és estrany, doncs, que quan Alaa Al Aswani va presentar aquest recull a l’Organització del Llibre d’Egipte li fos denegada la seva publicació.

Nascut el 1957, Alaa Al Aswani exerceix l’ofici de dentista al Caire. La seva novel·la L’edifici Iaqubian, publicada en aquesta mateixa col·lecció, va esdevenir un fenomen internacional. A Edicions de 1984 també hem publicat Chicago, la seva segona novel·la, i el recull d’articles apareguts al diari Al-Shorouk amb el títol Egipte: les claus d’una revolució inevitable.