divendres, 27 de gener de 2012

El cervell de Himmler


Valèria Gaillard entrevista Laurent Binet, autor d’HHhH, per al diari El Punt / Avui

Per llegir l'entrevista sencera, cliqueu aquí

dijous, 26 de gener de 2012

Dones desitjades, destins trencats


Christian Garcin
Desapareixen dones
Traduït del francès per David Ilig
El Club dels Novel·listes, 39
isbn 978-84-7329-163-7
184 pàg.
16,90 €

El més misteriós, segurament, en aquesta història de persones desaparegudes, és la persona que les troba. “¿Qui era aquell individu? ¿De quin àngel de la mort era l’emissari? Havia irromput a casa seva com un fantasma, li havia explicat històries de monjos, havia fet ressorgir del passat rostres oblidats feia anys, li havia anunciat unes morts insospitades i unes renaixences impossibles... ¿qui caram era?”

En Zhu Wenguang és un Colombo a la cantonesa, un Zorro del postcomunisme, un Bruce Lee de la globalització postmoderna que enyora les seves arrels i oscil·la entre el món materialista del made in China i la sàvia introspecció de les filosofies orientals. La seva especialitat: alliberar noies venudes per la família a uns marits que les maltracten. El lector el segueix en un delirant periple per Guangzhou, Chinatown i el gèlid nord del Japó, a la recerca de tres amors perduts.

I és que el llibre de Christian Garcin no té res d’una banal novel·la negra amanida amb exotisme: és una obra refinada i melancòlica, plena d’incisos inesperats, que podria portar per lema “dones desitjades, destins trencats”.

Christian Garcin va néixer a Marsella el 1959. La seva àvia li va profetitzar: “Seràs viatger i aniràs a la Xina”. Intèrpret i guia turístic, comercial d’una empresa naval d’exportacions i finalment professor, va arribar físicament a la Xina el 1991. D’ençà del 1993 ha publicat una obra abundant que explora i empelta gèneres ben diversos —novel·la, relat, poesia, contes per a infants, vides breus, traduccions...— i ha sabut conquerir, al marge de premis i campanyes, un públic cada dia més nombrós. 

dimarts, 17 de gener de 2012

«La frontera», un dels llibres més bonics de la literatura triestina de postguerra



La frontera
Franco Vegliani

Traducció d’Anna Casassas
isbn 978-84-92440-73-3
Mirmanda, 87
186 pàgines
16,90 euros

Claudio Magris ens diu que Franco Vegliani és «l’autor d’una novel·la plena de malencolia i sòbria poesia, La frontera, un dels llibres més bonics de la literatura triestina de postguerra».

És l’estiu del 1941. Un jove oficial de l’exèrcit italià en guerra es troba en una illa de Dalmàcia amb un permís de convalescència. Allà es fa amic del vell Simeone, que li narra la vida, el destí i la vana mort de l’Emidio Orlich, un alferes austrohongarès de la Primera Guerra Mundial. La història d’aquest soldat es barreja amb les vivències del vell i la manera que té d’explicar-la. Com si fos un ardit psicològic o una investigació, tempta l’oficial a capbussar-se en un joc d’identificacions que es desgrana al llarg de la novel·la.

Malgrat el rerefons del feixisme i de la guerra, La frontera és un relat al voltant de les il·lusions humanes i dels conflictes que provoca la història; així com els fets que, com una frontera, ens divideixen en dos mons sense cap altra esperança ni cap altre deure que aquest imperatiu: confinar i separar-nos.

Franco Vegliani (Trieste, 1915 – Malcesine, 1982) va néixer sota l’imperi austrohongarès. La seva mare era triestina i el seu pare era originari de Fiume (l’actual Rijeka). Com a resultat de la Primera Guerra Mundial, va esdevenir ciutadà italià i va adoptar el cognom Vegliani en homenatge a la petita illa de Veglia (Krk), on havia passat part de la seva infantesa. Durant la Segona Guerra Mundial, va participar a la Campanya del Nord d’Àfrica i va ser empresonat durant quatre anys a Egipte. Després de la guerra, va anar viure a Milà, on va treballar de periodista per a diversos diaris. Escriptor d’una gran sensibilitat, d’entre les seves obres, destaquen les novel·les Processo a Volosca (1958) i La frontera (1964).

dijous, 12 de gener de 2012

«Oh, benvinguts, passeu, passeu...!»


Rafel Bernabeu, Jennifer Egan, Eduard Girbal Jaume... Voleu saber-ne més? Sí? Doncs només cal que cliqueu aquí!