diumenge, 9 de desembre de 2012

«Les cel·les solitàries de la revolta», Marina Espasa sobre Marina Tsvetàieva i el seu «“El diable i altres relats», al diari ARA


"Els meus versos són el meu diari íntim", afirmava la poeta russa Marina Tsvetàieva (1892-1941). Doncs quina vida, perquè els versos tallen l'alè: exiliada a Europa, a la dècada dels 30 va malviure als afores de París i va escriure uns quants relats, tres dels quals podem llegir per primera vegada en català en traducció, intuïm que dificilíssima però reeixida, de Miquel Cabal. Són uns relats mig fantàstics i molt lírics que evoquen la infantesa de l'escriptora. "La infantesa, el lloc on tot va quedar així i allí", li explicava Tsvetàieva en una carta a Borís Pasternak. ¿Tot va quedar fixat i programat, o oblidat i deixat de la mà de Déu? En qualsevol cas, és possible que, enmig de la misèria en què vivia, amb dos fills petits i gairebé sense un ral, quan es llevava a trenc d'alba per escriure mentre els altres dormien, pouar en el pensament màgic infantil li servís per trobar forces per poder tirar endavant. Hem dit que eren proses, però són les proses d'una poeta, i ja se sap que les poetes saben com enfilar-se a la galleda que les durà fins al fons del pou.
Si volen baixar amb ella, coneixeran els seus orígens: una nena que s'estima els amics Serioja i Nadia com si fossin la seva vida i, quan els dos germanets van morir de tuberculosi, va patir la primera gran pèrdua de la seva vida. A qui coneixeran, també, és a la mare de la nena, omnipresent i omnipotent. ALa mare i la música , el segon relat, un prodigi de llenguatge, vol que la seva filla sigui música, i la martiritza a cops de metrònom, però la filla ja sap que serà poeta, i només sap veure en el teclat del piano la imatge d'una ala d'àliga estesa. Si volen aprendre a fer metàfores, llegeixin aquest relat, sisplau. Però amb qui es voldran quedar és amb la nena del primer conte, la que veu el diable a tot arreu i no s'espanta, s'adreça a ell i li diu: "On hi ha molta gent, no hi ets. Si se t'ha de buscar, ha de ser per les cel·les solitàries de la Revolta i per les golfes de la Poesia Lírica". Com era, allò? ¿Són mals temps per a la lírica, o per a la revolta? Són bons temps per a totes dues coses, segons la poeta Marina Tsvetàieva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada